l·lustradora i
autora. Directora de la revista Piu-Piu de Publicacions de l'Abadia de
Montserrat.
Alda Merini
A volte dio
A volte Dio
uccidi gli amanti
perchè non vuole
essere superato
in amore.
Tècnica.Cartró cusit.
Ti aspetto e ogni giorno
Ti aspetto e ogni giorno
mi spengo poco per volta
e ho dimenticato il tuo volto.
Mi chiedono se la mia disperazione
sia pari alla tua assenza
no,è qualcosa di più:
è un gesto di morte fissa
che non ti so regalare.
Tècnica:Desplegable tinta i aquarel.la.
Maria Àngels Anglada
UNA HISTÒRIA D'AMOR
Va
començar a l'ombra de plàtans i til•lers
ciutadans, i al vell claustre que enjoiaven cireres
un cop l'any, i ginesta.
Durava encara quan,
campaneta de plata, la veu clara dels néts
ens abocava a doll l'aigua de la infantesa
als càntirs del record, i la tendresa nova
amb frescor de rosada pellava les ferides
del temps.
Encara dura, com una melodia
trobada
en vells papers, i no sencera,
adaptada amb esforç, perquè no es perdi
Per a veu i record.
Tècnica: Tinta i aquarel.la
AIGUAMOLLS 1985
No han destruït aquest recer vivent
que ja de lluny enyoren tantes ales.
Aquí retroba l’aigua nodridora
i els verds amagatalls l’ocell del nord.
Àlics rosats, amics collverds, torneu,
torneu, xic corriol i fredeluga,
princesa acolorida de l’hivern.
Murs de ciment i ferro han reculat
davant dels nius tots bategants de vida
com un somriure clar, repòs d’ocells
cansats del vol, a frec de les onades
i el sol que hi riu, i escates d’or i argent.
Hem aturat la mort en llarg combat
–una treva signada amb aire i ales.
Tècnica: Tassa cartró i plomes
De vegades pel març, l'aire es tornava tebi.
Ales d'abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles.
Però encara era l'hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.
Ales d'abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l'heura s'acoblaven les merles.
Però encara era l'hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.
De vegades, pel març, l'aire es tornava tebi.
Tècnica: Aquarel.la i tinta sobre roba i cartolina
NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES
No sé jugar amb màscares, amics
estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d’uns pocs pensaments clars
Ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l’espera de l’alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.
NO SÉ JUGAR AMB MÀSCARES
No sé jugar amb màscares, amics
estimo massa les paraules nostres
de molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
d’uns pocs pensaments clars
Ni per bastir-me, en arbres de misteri,
nius de somnis remots. A la cruïlla
dels camins de la nit, la veu ressona:
hem escollit, en l’espera de l’alba
els dards de la veritat, o un dur silenci.
Tècnica: Aquarel.la sobre cartró
J.V. FOIX
Del
poema EL MEU PAíS ÉS UN ROC del
llibre ON HE DEIXAT LES CLAUS?
Mida: 45 cm |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada