MANUELA CANDINI


Llicenciada en Belles Arts, és professora de l’acadèmia de Belles Arts de Bologna on ocupa la Càtedra de Tècnica de Gravat . Compagina la tasca docent amb la recerca i l'activitat artística. Les seves línies de treball estan relacionades amb el gravat sostenible i la gràfica actual, així com els llibres d'artista. 
Més informació:  alchemiapress@tiscali.it




ALDA MERINI

 Da “Vuoto d’amore” - 

Sono nata il ventuno a primavera Sono nata il ventuno a primavera 
ma non sapevo che nascere folle,
 aprire le zolle 
potesse scatenar tempesta. 
Così Proserpina lieve vede piovere sulle erbe, 
sui grossi frumenti gentili
 e piange sempre la sera. 
Forse è la sua preghiera.

Libro d’artista, opera unica - anno 2014 Tecnica mista: cartone, fili cotone , fiori e foglie, china nera Cm 40 X 30 X 15 












ALDA MERINI

Da “La presenza di Orfeo”

 Il pericolo 
Che s’io così mi decanto 
sciogliendomi in tempo 
dalla forma assoluta che "decide"
non vedere, amor mio
, dentro la povertà della mia assenza 
un assenso,un consenso o solamente
 una parola 
da richiamare sempre, 
da opporsi quasi a specchio ed a condanna 
d’ogni mio moto divenuto illecito!

 Ho timore di questo: 
che qualcuno ricavi dal passato 
un simbolo, un accenno 
che mi descriva incatenata sempre 
ad un unico passo… 

Mobile come sono, 
cinta di fughe e da sproni tremendi 
e incalzanti turbata,esasperata, 
non è ancora per me giunto il momento 
di riposare queste membra stanche 
sull’iniziale della fissità. 
– 13 aprile 1949 


Libro d’artista, opera unica - anno 2014 Tecnica mista: scarpa, polvere di ferro, pagine di libro antico Cm 30 X 30 X 15 








ALDA MERINI

Da “ La Terra Santa “ 

 Il manicomio è una grande cassa di risonanza 
E il delirio diventa eco 
L’anonimità misura,
il manicomio è il monte Sinai, 
maledetto,su cui tu ricevi 
le tavole di una legge 
agli uomini sconosciuta. 

Libro d’artista, opera unica - anno 2014 Tecnica mista: copertina libro, polvere di ferro, foglie di agave e carta velina Cm 60 X 70 X 5








M. ÀNGELS ANGLADA

EL JARDÍ  DE NAUSICA

Libro d’artista, opera unica – anno 2014
Tecnica mista: tessuto  acquerellato, collage petali fiori
 Inserimento  aghi e filo,stampa collagrafica e frottages
cm 17 x 17 x2
Contenitore: Scatola di metallo, lato A e B
Cm 15 x 15 x2
Tessuto acquerellato,  fetta di arancia,
stampa callagrafica e frottage          






EL JARDÍ DE MICOL     

Libro d’artista, opera unica -   anno 2014
Tecnica mista: tessuto acquerellato,
stampa collagrafica e frottages
cm 18 x 18 x 2
Contenitore : Scatola di metallo diametro cm 28 ,h.cm5
Collages  carta di riso, fiori,fette arance 








SALVADOR ESPRIU

LA PELL DE BRAU
[XXX]
Diversos són els homes i diverses les parles, 
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda 
parada en la claror damunt els camps. 
La terra, amb paranys de mil fines orelles, 
ha captivat els ocells de les cançons de l'aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també, 
des de les oliveres, 
l'alta i senzilla veritat de la presa veu del vent: 
"Diverses són les parles i diversos els homes, 
i convindran molts noms a un sol amor."
[XLVI]
A vegades és necessari i forçós 
que un home mori per un poble, 
però mai no ha de morir tot un poble 
per un home sol: 
recorda sempre això, Sepharad. 
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg 
i mira de comprendre i estimar 
les raons i les parles diverses dels teus fills. 
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats 
i l'aire passi com una estesa mà 
suau i molt benigna damunt els amples camps. 
Que Sepharad visqui eternament 
en l'ordre i en la pau, en el treball, 
en la difícil i merescuda 
llibertat.





EL CAMINANT I EL MUR
“De tan senzill, no t'agradarà”


Cansat de tants de versos que no fan companyia 
-els admirables versos de savis excel.lents-, 
i de mirar com passa l'emperador tot nu, 
i del gran plany del vent, aquest vell adversari, 
i de l'excés de mi, sense missatge, 
ara us diré, amb paraules ben clares, 
amb crit elemental, lluny d'artifici, 
que vull només parar-me en el camí, 
ja decantat amic de l'última injustícia, 
i ajaçar-me per sempre, sense recança, mort, 
damunt la bona terra.



LLIBRE DE LES HORES


“Perquè l'entonis amb compassiu amor”

Que no sigui, però, la cançó de l'odi, 
nascuda de la injusta i llarga humiliació. 
Ara em despengen uns dits piadosos 
de les forques senyorials de la paraula, 
i cau a poc a poc la clara pluja 
en aquesta terra nostra de pobres sembrats. 
Oblido dolçament les ones i les hores, 
i la por de morir m'esdevé una tranquil.la 
mirada de caminant molt cansat a la porta 
de l'hostal silenciós i càlid de la nit. 
Enllà quedava la remor de les amples aigües, 
em criden al repòs del profund desert, 
el meu maligne nombre se salva en la unitat.




J.V. FOIX
ES QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR.
Algunes imatges. Tècnica mixta. Mides:125 x 40 cm



Mides: 75 x 28 cm.








 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada