EVA FIGUERAS



Llicenciada en Belles Arts i Ciències de l'Educació a la Universitat de Barcelona. Doctora en Belles Arts, treballa de professora de gravat a la Facultat de Belles Arts de la UB. Compagina la docència amb l'activitat de recerca i artística. Els seus treball es centre en el gravat no tòxic, el llibre d'art i els materials alternatius als tradicionals en la gràfica contemporània.



Contacte: efigueras@ub.edu
Més informació: www.ub.edu/gravat



Alda MERINI

Io mi sono una donna


Io mi sono una donna che dispera

che non ha pace in nessun luogo mai,
che la gente disprezza, che i passanti
guardano con dispetto e con furore;
sono un’anima appesa ad una croce
calpestata, derisa, sputacchiata:
mi sono rimaste solo gli occhi ormai
che io levo nel cielo a Te gridando:
Toglimi dal mio grembo ogni sospiro!

La Terra Santa 
1,10,11,16,19,37,40































Maria Àngels ANGLADA

El Bosc
Tèncica: Fotogravat, gofrat i tampó.
Mida: 30 x 41 cms.




























No m'envegeu la cistella mig plena

i flairosa de bosc.

Fa molts anys que camino sota els pins,

les alzines, els roures.
Sense voler he trepitjat les tiges
d'alguna flor amagada.
però mai no he disparat contra un ocell
ni contra una esperança.
M'he esgarrinxat entre els garrics la roba,
la pell i el cor.



Fa molts anys que camino sota els brancs

i espio la claror

i les remors en el bosc de la vida.
Paro difícilment,
no tan subtil com l'aranya a les herbes.
la meva teranyina
i miro et sotabosc sense descans.



De tant en tant, si la pluja ve a l'hora,

si el vent foll signa traves,

el bosc -me'n meravello sempre- em lliura
a contracor
rovells de foc estriats d'esperança,
una mica tacats
de pinassa, molt poc humits de plor.
De tant en tant.






Maria Àngels ANGLADA

Treva de gener
Tèncica: Aiguatinta, gum print i stencil.

Mida: 35,5 x 25,5 cms.

















Avui es signa la pau a Vietnam
I per un dia joiosament dono
Vacances als meus versos. Els deslliuro
De pactes d’aliança amb la tristesa
Perquè els nens de Vietnam podran menjar
Calmosament tot el seu plat d’arròs
I sobre Hanoi ja no cauran més bombes.
Versos-infants, digueu com és alegre
La llum d’aquesta tarda de gener
Damunt els presseguers que ara poncellen.
¬¬Abans que aquesta veu tenaç em digui
Que no hi ha prou claror ni flors que esborrin
L’ombra dels morts, la terra extenuada.

(kiparíssia, 1980)




Maria Àngels ANGLADA

Nadal 1970
Tècnica:  Tinta

Mida: sobre 27 x 14,5 cms.










Nascuts en sang i amb clara sang rentats,
però no creats per un dia vessar-ne.
Perquè la sang és per batre joiosa
—al front clar dels infants, i el cor de vells
molt cansats d'estimar—
i resseguir jardins de joves venes.
I no és la sang per donar flor als fruiters,
i no és la sang per fer créixer els rius,
i no és la sang per afegir un color
als vint-i-vuit d'un mar sense somriure.
Això vull dir-vos quan Nadal s'acosta
i perdoneu si no resulta un christmas
molt gentil, ni bucòlic, ni pairal.
Però l'infant va néixer i el seu premi
una ferida que mai més no hem closa.





J.V. FOIX

Del poema LA PLUJA, QUE S'HA POSAT LA VESTA DE L'ORAT DE LA CASA DEL CIM, SE M'ACOSTA TOTA DOLÇA, EM DÓNA UN POM DE FLORS I EM DIU DE CERCAR EL NOM PER LES CLARIANES DE L'ALTRE VOCABULARI

Xilografia, calcografia i troquelat.  Mides 52 x 34 cm.











Poemes del llibre SOL, I DE DOLMides: 29 x 20 cm.












SI ALLÒ QUE IMAGINO FOS POSSIBLE  
Mides: 21 x 15 cm. (Din A5). Llibre escrit per Antonio Bermejo  i  il.lustrat per Eva Figueras







MIREM ESPRIU

Del poema ASSAIG DE CÀNTIC AL TEMPLE  Gravat a la punta seca, text retallat i plegat en acordió. Mides: 33 x 25 cms (tancat) i 33 x 77 cms (obert), 2013.











Del poema SOTA LA PLUJA, Paper retallat. Acordió de 25 x 25 cm. Desplegat 25 x 100 cm.

    Sota la pluja
arbres, camí, silenci,
vides llunyanes.Sense recança miro
com el meu pas s'esborra.



Salvador Espriu, Llibre de Les Hores







 Per + info clika aquí: 
SELECCIONAT A FAD SÍNTESI





Del poema MEMÒRIA, Paper retallat. Acordió de 25 x 25 cm. Desplegat 25 x 100 cm.


Escolto sempre
el teu etern silenci
a la muntanya.
Altres temps, altres hores
fan el record difícil.

Salvador Espriu






Del poema  CANÇÓ DEL MATÍ ENCALMAT, del llibre  El caminant i el mur (1954) punta seca, collage i fil plata cosit. Mides: 18 x 26 cm.










Del poema FINAL DEL LABERINT, IX. Punta seca i paper retallat. Mides: 25 cm diàmetre (plegat)

Com m’encercla el bosc!
Amaga’m dels arbres

de la meva por. 






















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada