ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE. MONTSE GINESTA, EVA FIGUERAS I MARINA BERDALET A ESPRIU

Oh!, què cansat estic de la meva covarda,

vella, tan salvatge terra,

i com m'agradaria d'allunyar-me'n,

nord enllà, on diuen que la gent és neta,

i noble, culta, rica, lliure,

desvetllada i feliç.

Aleshores a la congregaió

els germans dirien desaprovant:

"Com l'ocell que deixa el niu,

així l'home que abandona el seu indret",

mentre jo ja ben lluny, em riuria,

de la llei de l'antiga saviesa

d'aquest meu àrid poble,

Però no he de seguir mai el meu somni,

i em quedaré aquí fins a la mort,

car sóc també molt covard i salvatge,

i estimo a més amb un desesperat dolor

aquesta meva pobra,

bruta, trista, dissortada pàtria. 

Interpretació de MONTSE GINESTA

Tres peces separades i retallades  de 30 cm.( ampla)  x 50 cm. (altura) . Tècnica retolador i guache damunt cartolina de color.

Interpretació d'EVA FIGUERAS

Interpretació de MARINA BERDALET
Primers esborranys  capsa 30 x 30 x 3 cm